Història

Benidoleig era una de les alqueries de la Vall de Laguar, a la part inferior d’aquesta vall, aquest reunia en una sola entitat a nou demarcacions anomenades Benimantell, Alfeix, Campell, Isber, Orba, Tormos, Trullenc, Alcúdia i la ja esmentada Benidoleig.

Al voltant de 1398 el cavaller Mossèn Vidal de Vilanova figurava com a propietari de les valls de Laguar i Pego. Per circumstàncies personals el mateix 1398 procediria a vendre la Vall de Laguar a l’antic senyor d’Ondara, Lucas de Bonastre, qui al no procedir al seu pagament immediat va haver de subscriure una hipoteca amb el venedor. Les no massa pròspers circumstàncies econòmiques del nou senyor, farien que als sis anys, decidís separar la part inferior de la vall, és a dir l’alqueria de Benidoleig, per procedir a la seva alienació i venda al Cavaller de Gandia En Jaume Verdeguer pel preu de 34.500 sous.

Totes aquestes premisses van desembocar el 20 de febrer, dimecres, al migdia de 1404, en el naixement de Benidoleig com a entitat independent social, jurídica i econòmicament dins del Regne de València, amb el seu terme municipal amb mer i mixt imperi i jurisdicció alta i baixa.

Benidoleig, l’etimologia en àrab significa tribut dels Doleig, va ser en un principi una alqueria àrab de les moltes que es van instal·lar a la vall del riu Girona.

Quan en 1609 es va produir a Espanya l’expulsió dels moriscs, Benidoleig va patir la despoblació i la ruïna del camp fins que a partir de 1611 van ser repoblades seves riques terres pels mallorquins.

Benidoleig, fidel als seus orígens, és un poble eminentment agrícola. Històricament recolzat en el cultiu de secà i en la producció de raïm passa, destaca per la producció de cítrics, amb gran varietat en taronges, que ocupen el 90 per cent del total de la superfície conreada.