La cova de les calaveres

Turisme

La Cova de les Calaveres es troba situada sobre el marge dret de la vall del riu Girona, la cavitat és cèlebre per la seva dilatada història sent utilitzada com a refugi per l’home paleolític fa més de 100.000 anys. Des d’aquests remots temps fins als nostres dies, han quedat nombroses mostres de la utilització i pas de l’home per la cova. A moments paleolítics correspon el “ossera” del seu interior amb restes òssies de grans mamífers i els estris de pedra per a la seva descarnat.

Fa 5.000 anys els racons interiors de la galeria van albergar enterraments neolítics dels pobladors de la vall. Amb posterioritat i en època Ibero-Romana la cavitat va ser utilitzada com a santuari on es dipositaven ofrenes, ritus generalment vinculats a la fertilitat i culte a la terra

La Cova de les Calaveres es troba situada sobre el marge dret de la vall del riu Girona, la cavitat és cèlebre per la seva dilatada història sent utilitzada com a refugi per l’home paleolític fa més de 100.000 anys. Des d’aquests remots temps fins als nostres dies, han quedat nombroses mostres de la utilització i pas de l’home per la cova. A moments paleolítics correspon el “ossera” del seu interior amb restes òssies de grans mamífers i els estris de pedra per a la seva descarnat.

Fa 5.000 anys els racons interiors de la galeria van albergar enterraments neolítics dels pobladors de la vall. Amb posterioritat i en època Ibero-Romana la cavitat va ser utilitzada com a santuari on es dipositaven ofrenes, ritus generalment vinculats a la fertilitat i culte a la terra

Al principi de segle XVIII la cova era considerada com “molt gran i sense haver-la trobat terme”, aquest segle va veure la primeres expedicions documentades per esbrinar les seves dimensions. En 1.768 un grup de veïns després explorar-va trobar en el seu interior les restes òssies de 12 persones, presumptament agricultors musulmans d’època medieval que van quedar atrapats i van morir en realitzar treballs de captació d’aigües, el relat ens ha quedat escrit per A.J. Cavanilles (cap a 1.795). Aquesta troballa va donar nom a la cova “Calaveres” i va passar com a llegenda al folklore popular engrandando la llegenda de reis moros, fabulosos tresors i princeses.

“El rei Ahli Moho, va buscar refugi a la cova amb el seu gran tresor i les 150 dones del seu harem, fugint del Cid Campeador, quedant atrapats i perint tots”.

En 1.936 és utilitzada com a magatzem d’explosius durant la Guerra Civil. La cova ha estat molt visitada des de principis de segle per estiuejants i gent del poble en dates assenyalades com Pasqua, en els anys seixanta va quedar urbanitzada i oberta al públic com a cavitat turística.

Sant Vicent Ferrer

Turisme

Se celebra el dilluns següent al dilluns de Pasqua, se celebra la tradicional “Fireta i Porrat de Sant Vicent”, festa dedicada al sant més universal de tots els valencians, on veïns i visitants, grans i petits comparteixen i gaudeixen nombroses actuacions i tallers, finalitzant amb la tradició de menjar-se la “Mona”, un dolç típic que gaudeix de gran prestigi en la rebosteria llevantina.

Amb aquesta festa es tracta de retornar l’esperit del tancament de les festes de Pasqua a la Marina Alta, que des de temps immemorials ha tingut en la Cova de les Calaveres seu escenari per excel·lència

Festes Majors

Turisme

Agost 5

Benidoleig celebra les seves festes majors a partir del primer dijous d’agost, en honor a Santa Bàrbara, la Immaculada Concepció i la Santíssima Sang.

Els actes religiosos transcorren durant tres dies seguits, celebrant-se cada dia un sant diferent. A la nit, les populars revetlles i “els bous al carrer”, atrauen gent de tota la comarca de la Marina Alta que es diverteixen barrejant-se amb els veïns del poble, estiuejants i residents estrangers.

És en aquestes celebracions lúdiques on el caràcter eminentment obert i festiu dels benidolejanos es transmet també a la gent d’altres llocs.

Coca de sardines

Turisme

Ingredients
  • Farina, 300 gr. amb llevat.
  • Oli d’oliva, 9 cullerades.
  • Aigua, 1 got tèbia.
  • Sardines, 12.
  • Pebre vermell, 2 cullerades.
  • Ceba, 5 dents.
  • Julivert, abundant picat.
  • Sal, al gust.
Preparació
En un bol barregem la farina amb 4 cullerades d’oli, l’aigua i una mica de sal. Amassem fins que la barreja estigui compacta i deixem reposar tapat en un lloc temperat durant almenys mitja hora.

Mentre netegem les sardines llevant-los els caps i els budells i l’espina central, les obrim per la meitat i les reservem. Un cop la massa estigui al punt l’estenem sobre una font enfarinada, col·loquem a sobre les sardines en forma de ventall i les assaonem. Piquem els alls i el julivert i el repartim per sobre de les sardines, empolvorem el pebre vermell i vam acabar regant amb l’oli restant.

El introduïm al forn preescalfat a temperatura mitjana-baixa uns 40 minuts.

Aumentar tamaño
Contraste

Pin It on Pinterest